Terres de vi i cava, IMPRESIONANT

Cronica de una marxa cicloturista de llarga distancia.

Terres de vi i cava

Diumenge, dia 22 de maig, 4 de la matinada, quant la majoria de gent encara estan de festa, un servidor s'ha llevat a aquesta hora tan bonica. Estava nervios, el dia avans tothom em va recomenar que no surtis amb bici, pero és que quant tanta gent et truca per dirte si vols sortir al final ho acaves fent. Surto sense esmorzar, habitual en mi, i dos companys del CC Montgri ja m'esperaven amb les bicis carregades ala furgoneta, i despres de anar a buscar a 2 companys de l'Impuls Medes Bike i a un altre del CC Montgri, hem posat rum cap a Vilafranca del Penedes, mes de 2 hores de cotxe i un munt de temps per pensar, dormir o matar l'estona com sigui.

Hem arrinat a Vilafranca al voltan de les 7 del matí, i ja hi havia bon embient per allà, i els meus companys i jo hem anat a buscar els dorsals al pavellò, numero 28, ala mai havia tingut un dorsal tan baix.

Hem anat a esmorzar, i despres a canviarnos que a les 8 era la sortida.

A la linia de sortida estava molt i molt nerviós, els 145 km em passaen una vegada i una altre perl meu cap. Me posat força endavant a la sortida i despres de passar per la linea de meta i activarse el xip que et dona l'organització, ha començat la prova.

He sortit llençat, estil caixa girona per mirar de posarme al grup capdavanter, i aquest ha sigut el meu gran error, i al cap de 20 km, nomes 20 km i despres de aguantar un ritme infernal de 40-42 km/h, he anat sedint fins a trobar el grup del CCMontgri i el de l'impuls que anaven tots junts, allà hem decidit anar junts fins al final.

I anaven seguint al grup be, pero mica en mica el recurregut era un trencacames, no hi havia ni un sol planer, tot pujades, repetxons i baixades, i jo que no en tinc ni ideea de baixar, i els companys del club sempre m'esperaven.

Un cop aven pujat l'alt de les Ventoses, en el km 61, hem decidit no aturarnos al primer avituallament. Sense saver que el proxim era en el km 106. Un altre error, he acabt el menjar, l'aigua i ho estava passant francament malament, l'alt de la Torreta en el km 98 casi em mata definitivament pero gracies als bons companys d'avui he pogut seguir fins a Mas Gassons al km 106 a on hi havia un avituallament. Alla he menjat tot el que he pogut i he emplenat els vidons d'aigual.

I despres venia l'ultim port i el mes deur, Alt de la Llacuna que feia cim al km 114, des d'aqui fins a Vilafranca tot era vaixada. He aprepat força en aquest port, perque havia menjat i em sentia bé, pero al final, a la baixada una altre vegada un altre cop he tornat a perdre el grup i fins que le pogut tornar a enganxar al km 133 a la zona de Guardiola de Font-rubi.

4 repetxons i fins arribar a l'unic planer de la prova, la recta que feia poc mes de 300 m de la linia de meta. Hem entrat tots els companys junts.

Al arribar he llençat la bici i me ajegut a terra rendit per el gran esfors i l'alegria que portyava a dins.

Anar a recollir els diplomes i dinar i cap a casa.

Rutometre.

Vilafranca - Les Cabanyes-Guardiola - Alt de font rubi - Sant Marti Sarroca - La bleda - La Muscarola - Cunilleres - Sant Jaume dels dolmens - Alt de les Ventoses - Aiguaviva - Coll D'arca - La Joncosa - Mirador del Pendes - Rodonyà - Santes Creus - Pobles - Alt de la Torreta - Bonany - Valldosera - Mas Gossons - La Llacuna - Alt de la Llacuna - Llambardes - Alt Font Rubi - Guardiola - Les Cabanyes i Vilafranca.

Resultats de la prova. Personals

143 km i 2.135 metres de desnivell, he quedat classificat el 365 de aproximadament 700 participants. Amb un temps de 5 hores 27 minuts i 10 segons. Per ser la primera marxa cicloturista que faig i la segona sortida amb la bici de carretera no esta malament.

Nomes vui explicar una anecdota, pujant l'alt de la llacuna he passat a un noi que s'ha posat a cridar i em deia, calr amb aquesta bici fins i tot jo pujo mes rapid. Despres ell m'ha atrapat a la baixada i m'ha proposat un intercanbi de bicis en el moment d'arribar, i jo li he respos sencillament NO.

Moltes gracies a tots.

El rei de les escales.

PD. Quant tingui fotos les penjo i tambe les de la nova Giant. Ah i des d'aqui donar anims a un gran company que dema es sotmeterà a una petita operació pero que tots sabem que quant torni no el podrem atrapar. Gracies Agustí i fins a Remences.