17/5/09

Marxa Cicloturista les Goges

Cronica de la marxa cicloturista les Goges.

Sort que es una marcha ciclotusita, es a dir un anar fent sense presens i contemplant els bonics paratjes que ens depara les zones del Pla de l'Estany, la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripolles, doncs sort que es cicloturista, perqué la sortida ha sigut brutal, pur estil caixa Girona, perque ens entengue'm. Apretant apretant mes no puger, rapidament els socis impulsos participants com en Wolf, l'Amat o en Javi s'han escapat i ha sigut impossible de seguir-los. Aixi que m'he centrat a seguir un altre grup d'Impulsos, en format per en Joan Coll i en Nil.

Les primeres poblacions han pasat volant, Melianta, Foncoberta, Vilavenut o Ganillers..... un na fent fins arribar al primer habituallament allà al km 40 a Navata, no m'he aturat i d'aqui a comensar a pujar Alt de Segueró que sincerament m'ha decepcionat una mica, ja que em pensava que pujaria molt mes. Aquí he pujat molt més rapid que en Joan i en Nil i hem quedat amb ells que els esperaria a l'habituallament de Beuda, ja de vaixada direcció a Beuda, un nano s'ha fotut un pinyo del 15, degut vasicament a la baixada tan dolenta que hi ha i l'esfalt ple de grevilla.
Besalú, Argelager i Tortellà, han sigut les seguents poblacions a passar, a partir de Montagut, en Joan s'ha quedat un pel despenjat i jo al arribar a Castellfollit de la Roca també, resultat, rosar en solitari fins arribar a Olot, n'hi havia un bon fart.

Pujada al Volcà de Santa Margarida, en solitari i anant atrapant cadaver que anava deixant enderrera fins que he trobat a en Nil a l'abituallament de Santa Pau al cim. Ell ha marxat primer i despres ha arribat en Joan quant jo ja marxava.

Bona nit i tapet fins a Banyoles un altre cop en solitari i de vaixada, es a dir aqui el cadaver era jo jajajaja. Arrivada pasant per el costat de l'estany de Banyoles amb un temps de 5 h i 12 minuts, no esta mal, amb 133km a les cames, no he tingut males sensacions i he anat be i m'he sentit comode en tota la marxa, potser no he fet la volta llarga, pero aixi tindre un alicient nou per tornar-hi l'any vinent.

I recordar a tots els que es riuen de mi, que nomes fa 2 mesos que vaig en bici de carretara i que m'ho agafo en calma i mica en mica anar fent km i rondant, em falta molt per apendre, jo sempre he anat amb la de BTT i el cambi es nota molt. Encara no se a on esta el meu limit, i ho he pagat ja 2 vegades, pero un servidor es novato i mes quant ets jove que et vols menjar el mon. No em se estar quiet quant trobo una pujada llarga, quant mes llarga i dura es millor, amb mes força i mes rapidament la intento pujar. Amb aquesta regla de 3 de les pujades convinat amb la falta de costum de beure i mejar sobre la bici es comberteix en una pajarilla o mitja pajara o com jo li dic, s'ha m'han acabat les piles i a si despres a passar miseria fins al final.

La setmana que bé, si tot va be, tornare a fer caixa girona, aquest cop a Tossa de Mar, que des que no em vaig presentar a Figueres he vaixat 7 posicions a la classificació d'esplais quedant en el lloc 16 de la general. També m'agraderia anar a Terra de l'Aigua, pero segurament la deixere per l'any que bé. A més a Tossa m'han comentat que el circuit fa molta pujada, justament com a mi m'agrada.

Que acabeu de passar un bon diumenge.
El rei de les escales.

14/4/09

Enfangats a Sant Joan les Fonts











22/3/09

Terres de vi i cava, IMPRESIONANT

Cronica de una marxa cicloturista de llarga distancia.
Terres de vi i cava
Diumenge, dia 22 de maig, 4 de la matinada, quant la majoria de gent encara estan de festa, un servidor s'ha llevat a aquesta hora tan bonica. Estava nervios, el dia avans tothom em va recomenar que no surtis amb bici, pero és que quant tanta gent et truca per dirte si vols sortir al final ho acaves fent. Surto sense esmorzar, habitual en mi, i dos companys del CC Montgri ja m'esperaven amb les bicis carregades ala furgoneta, i despres de anar a buscar a 2 companys de l'Impuls Medes Bike i a un altre del CC Montgri, hem posat rum cap a Vilafranca del Penedes, mes de 2 hores de cotxe i un munt de temps per pensar, dormir o matar l'estona com sigui.
Hem arrinat a Vilafranca al voltan de les 7 del matí, i ja hi havia bon embient per allà, i els meus companys i jo hem anat a buscar els dorsals al pavellò, numero 28, ala mai havia tingut un dorsal tan baix.
Hem anat a esmorzar, i despres a canviarnos que a les 8 era la sortida.
A la linia de sortida estava molt i molt nerviós, els 145 km em passaen una vegada i una altre perl meu cap. Me posat força endavant a la sortida i despres de passar per la linea de meta i activarse el xip que et dona l'organització, ha començat la prova.
He sortit llençat, estil caixa girona per mirar de posarme al grup capdavanter, i aquest ha sigut el meu gran error, i al cap de 20 km, nomes 20 km i despres de aguantar un ritme infernal de 40-42 km/h, he anat sedint fins a trobar el grup del CCMontgri i el de l'impuls que anaven tots junts, allà hem decidit anar junts fins al final.
I anaven seguint al grup be, pero mica en mica el recurregut era un trencacames, no hi havia ni un sol planer, tot pujades, repetxons i baixades, i jo que no en tinc ni ideea de baixar, i els companys del club sempre m'esperaven.
Un cop aven pujat l'alt de les Ventoses, en el km 61, hem decidit no aturarnos al primer avituallament. Sense saver que el proxim era en el km 106. Un altre error, he acabt el menjar, l'aigua i ho estava passant francament malament, l'alt de la Torreta en el km 98 casi em mata definitivament pero gracies als bons companys d'avui he pogut seguir fins a Mas Gassons al km 106 a on hi havia un avituallament. Alla he menjat tot el que he pogut i he emplenat els vidons d'aigual.
I despres venia l'ultim port i el mes deur, Alt de la Llacuna que feia cim al km 114, des d'aqui fins a Vilafranca tot era vaixada. He aprepat força en aquest port, perque havia menjat i em sentia bé, pero al final, a la baixada una altre vegada un altre cop he tornat a perdre el grup i fins que le pogut tornar a enganxar al km 133 a la zona de Guardiola de Font-rubi.
4 repetxons i fins arribar a l'unic planer de la prova, la recta que feia poc mes de 300 m de la linia de meta. Hem entrat tots els companys junts.
Al arribar he llençat la bici i me ajegut a terra rendit per el gran esfors i l'alegria que portyava a dins.
Anar a recollir els diplomes i dinar i cap a casa.
Rutometre.
Vilafranca - Les Cabanyes-Guardiola - Alt de font rubi - Sant Marti Sarroca - La bleda - La Muscarola - Cunilleres - Sant Jaume dels dolmens - Alt de les Ventoses - Aiguaviva - Coll D'arca - La Joncosa - Mirador del Pendes - Rodonyà - Santes Creus - Pobles - Alt de la Torreta - Bonany - Valldosera - Mas Gossons - La Llacuna - Alt de la Llacuna - Llambardes - Alt Font Rubi - Guardiola - Les Cabanyes i Vilafranca.
Resultats de la prova. Personals
143 km i 2.135 metres de desnivell, he quedat classificat el 365 de aproximadament 700 participants. Amb un temps de 5 hores 27 minuts i 10 segons. Per ser la primera marxa cicloturista que faig i la segona sortida amb la bici de carretera no esta malament.
Nomes vui explicar una anecdota, pujant l'alt de la llacuna he passat a un noi que s'ha posat a cridar i em deia, calr amb aquesta bici fins i tot jo pujo mes rapid. Despres ell m'ha atrapat a la baixada i m'ha proposat un intercanbi de bicis en el moment d'arribar, i jo li he respos sencillament NO.
Moltes gracies a tots.
El rei de les escales.
PD. Quant tingui fotos les penjo i tambe les de la nova Giant. Ah i des d'aqui donar anims a un gran company que dema es sotmeterà a una petita operació pero que tots sabem que quant torni no el podrem atrapar. Gracies Agustí i fins a Remences.

17/3/09

Fotos de Cassà








13/3/09

Reflexions....

Por que la bici y no el balón? ¿Por que ciclismo? Mucha gente me lo pregunta, cuando un sábado a las 12 de la noche tienes que marcharte para casa mientras toda la gente se va de fiesta y te preguntan: ¿Por que te vas? Mañana entreno, mañana corro…

¿Y TU A QUE JUEGAS? ¿?¿?¿? Yo juego a la bici, soy ciclista.

Las respuestas se ven en la cara del que pregunta, muchos expresan admiración, otros se quedan de cruces, otros se ríen.

La bicicleta es ese cacharro que todo el mundo uso alguna vez, por el que tienes predilección cuando eres pequeño, es ese deporte tan duro extenuante que te hace perder la consciencia, capaz de ponerte el corazón a 200 Pulsaciones, capaz de hacerte vomitar sangre. Un deporte tan duro, como desesperante, en el que hay que ser paciente y tener sangre fria, además de tener cabeza, no solo son piernas, donde la cabeza hace falta no solo para aguantar el casco sino para hacerte ver una escapada que te lleve al triunfo, la que te hace ver los ver los bajones y puntos débiles del contrario mientras bajas por una cuesta de barro a 50 por hora.

Un deporte que es un estilo de vida, una forma de vida, el deporte de mas orgullo personal, donde solo y repito SOLO el propio esfuerzo de tu cuerpo te hace ser capaz de recorrer km y km, donde cada entrenamiento es una superación personal, donde cada día que montas cargas el saco con una anécdota nueva, un deporte que te hace brillar, llegar a lo mas alto, a ti solo, donde por mucho equipo que tengas no eres nadie sino eres bueno, sino tienes clase, sino tienes raza, sino tienes huevos.

Un deporte donde hay que echarle muchos huevos, donde hay que ser de otra pasta, para ser ciclista no vale cualquiera. Nadie se levanta un Domingo nevando a las 6 de la mañana para ir a una carrera a 400 km de tu casa. Un deporte tan duro, que las caídas son parte de nuestro oficio, donde las clavículas, puntos de sutura, rodazuras y rodillas maltrechas son el pan de cada día, es el amor por el deporte, por la bici, por el sacrificio y el sufrimiento el que te hace caerte un domingo. Por no hablar del dolor que te hace el sillín con el paso de las horas, o cuando se te duermen las manos por tenerlas en la misma postura, o simplemente tener ganas de mear y no parar en horas por no perder el grupo. Es un sacrificio tal que te hace tocar el cielo, con colinas de 1700 metros, con caminos que solo 3 mas conocen, con pendientes del 21% en las que ni un coche sube, pero un hombre/mujer y su sacrificio y pundonor le hace aguantar y aguantar hasta el borde del infarto, cuando el sabor a sangre llega a la boca, cuando solo piensas ’soy el mejor’ ’soy el mejor’ ‘Lo voy a lograr, vamos, vamos vamos’.

Es ese deporte que hace emocionar a cualquiera, cuando ganas una carrera, cuando subes el puerto mas alto, el puerto mas duro, cuando entrenas con 0 grados y vuelves para tu casa congelad@ enter@, cuando te vas a 1000 km de casa a competir, cuando corres 5 carreras en una semana, cuando te caes, cuando te haces daño, cuando en otros deportes una simple sobrecarga es 1 mes de baja y en el ciclismo corres hasta con una luxación de hombro, cuando la gente te grita, cuando das espectáculo, cuando te apoyan, cuando te caes y te vuelves a levantar, cuando rompes la bici y pillas otra para seguir sufriendo, cuando le echas mas cojones que nadie, cuando tienes una ilusión, cuando cada día que montas en bici mas orgulloso te sientes, cuando te hace crecer como persona, cuando te hace madurar, la bicicleta te lo ha dado todo, te ha echo ver los problemas y solucionarlos de otra manera.

Eres de otra pasta, eres ciclista. Te da igual el reconocimiento, la prensa, las medallas y el dinero, tu solo quieres carreteras, caminos, monte, barro, un par de amigos y nuestras bicicletas. Hay que ser muy hombre/mujer, para bajar a 100 km/h. por una carrera granizando, dejando de lado que solo te separan de suelo 2 ruedas de 28 ‘ tan estrechas como una moneda de 1€. Por todo eso, porque te sientes orgulloso de llevar un maillot con unos colores, de representar a tu region/pais alla por donde vas, porque todos aquellos que osan a montarse en una bicicleta, sean amateurs, sean un dominguero o sean profesionales, merecen mi admiracion, porque cuando montas en bici y subes una cuesta ya te dan ganas de ir para casa, porque ya piensas ‘esto no es para mi ‘ ‘yo para eso no valgo’ …pero ahí se ve quien vale y quien no, quien tira la toalla y se va para casa al sofa o quien aguanta, sufre y sigue y sigue y sigue aunque tu pulsometro diga PARA tu sigues y sigues…porque???

Porque eres ciclista, porque el único rival eres tu mismo, porque lo seras hasta la muerte, porque eres un deportista de los pies a la cabeza, porque eres un sufridor nato y te mereces un OLE OLE Y OLE PORQUE TIENES COJONES¡¡¡¡¡¡.

2/3/09

No es or tot el que brilla

By, rocho999.

Perqué se que molts, com jo, hos heu sentit identificats en aquest video. Per la meva part no hi ha res mes a dir, tot queda molt clar en el video.

Canviant de tema, finalment no es va anar a Sant Hilari, pero no passa res, el meu equip i jo serem presents a la primera curça del trofeu Caixa Girona que es disputarà a Cassa de la Selva el dia 15 de maig del 2009.

Fins aviat.

16/2/09

GP de la Selva, a Vilobí d'Onyar





Aficonats/ades al rei de les escales,
No teniu ni ideea dels nervis i nervis que vaig pensar per afrontar aquesta la meva primera curça. L'acenari ideal, Vilobí, un poblet de la zona de la comarca de la Selva a on es celenbra aquesta prestigiosa curça.
Molts nervis durant la sortida, per cert tenia el dorsal 493, ho dic per els amants de les estadistiques. El circuit xungo, molt i molt xungo per el meu gust. Trialeres amb pedres, sense pendres, per mig de bosc, amb pendents verticals tipu com els de desens i coses semblants, terremys impracticables.... tot i aixo no em va treure les ganes de tornar a disputar carreres.

La sortida molt be, accident de algu que tenia pressa a la primera curva i tot lo demes per mi era anar remuntan posicions fins arribar a les vaixades. Poc a poc vaig anar centrant-me mes en no caure que no pas en la curça, ja que al final em passava tothom.

Al final vaig acabar una mica decebut per el tracte dels arbitres, ja que em van posar a la volta curta quant nosaltres varem fer la llarga, en fi no passa res, lo important es que m'ho vaig passar molt be i tinc moltes ganes de repetir. No se si anire'm amb els del club a Sant Hilari, l'ultima curça del GP de la Selva, pèro em faria molta ilusió.
Per acabar donar les gracies a tothom que m'ha apoiat i animat a participar en aquestes compteticions que son una passada. Gracies a tots els que ho heu fet possible, hos estic molt agreit a tots, no diré noms, perque segur que m'hen deixo algun, pero se que si llegiu aixo hos sentireu identificats.
Ah i felicitar a els nostres minis, que van fer un munt de podis. I la Geo que no es mini i també ha fet podi. Felicitats i segiu aixi.
Classificacions, en negreta els Impuls Medes Bike.
1a prova Benjamins i Pre-Benjamins.
1. Gerard Bofill (Espa Banyoles), 04:59.
2. Oriol Roura (Farners) a 8 segons.
3. Genís Martí (Robicar Medinyà), a 9 segons
5. Martí Cateura (Impuls Medes Bike), a 22 segons
2a prova Principiants
1. Jofre Cullell (Remiendos), 09:222.
2. Pau Quintana (Radikal Bikes), a 23 segons
3. Raúl Sebastianes (Trujillo), a 28 segons
4. Eloi Ribas (Impuls Medes Bike), a 56 segons
9. David Pascual (Impuls Medes Bike), a 2 minuts 49 segons
3a prova Alevins
1. Josep Duran (Freebike), 16:50
2. Xavier Ferrer (Radikal Bikes), a 1 minut 55 segons
3. Mussa Trawally (Freebike), a 2 minuts 40 segons
5. Júlia Ribas (Impuls Medes Bike), a 3 minuts 28 segons(1a fémina)
9. Genís Andreu (Impuls Medes Bike), a 4 minuts 47 segons
11. Àlex Lagmich (Impuls Medes Bike), a 5 minuts 07 segons
12. Mariona Costa (Impuls Medes Bike), a 5 minuts 16 segons(2a fémina)
13. Clara Sarquella (Impuls Medes Bike), a 5 minuts 59 segons(3a fémina)
15. Joel Peachey (Impuls Medes Bike), a 8 minuts 11 segons
17. Guillem Budo (Impuls Medes Bike), a 10 minuts 26 segons
18. David Revenga (Impuls Medes Bike), 12 minuts 39 segons
5a prova Volta Curta 20 quilómetres
1. Edgar Valero (Bicicletes Esteve), 01:18:37
2. Gerard Alvarez (Obra Nova) a 1 minut 18 segons
3. Jordi Quintanas (Medina Llagostera) a 4 minuts 26 segons
38. Georgina Sarquella (Impuls Medes Bike), a 51 minuts 39 segons(2a fémina cadet)
53. Lluis Barbosa (Impuls Medes Bike), a 1 hora 8 minuts 42 segons.
6a prova Volta Llarga 37 quilómetres
1. Marc Trayter (Commençal Northwave), 01:39:20
2. Francesc Freixer (Bicicletes Esteve), a 3 minuts 14 segons
3. Pau Zamora (Massi), a 7 minuts 07 segons
80. David Benitez (Impuls Medes Bike), a 32 minuts 29
100. Josep Clotas (sóci Impuls), a 40 minuts 29 segons119.
134. Paco Fernández (Impuls Medes Bike), a 51 minuts 15 segons

2/2/09

A comentarios necios, oidos sordos


Aficionats al rei de les escales.


Primer de tot resumir un cap de setmana plujos que no m'ha deixat entrenar tot el que voldria, aixo si, sortida dissabte amb l'impuls mini, i de pesada vaig trencar el pedalier i diumenge amb el cc Montgrí. I per cert els dos per el mateix recoregut. La pluja feia les vaixades molt relliscoses i si aixo hi afegim que no m'agraden, formen un coctel mortal que no em deixa altre remei que anar a a peu.


Pero no he fet aquesta entrada per parlar d'això. M'han arribat veus i he lleguit a llocs que visito habitualment, com gent sense gaire escrupuls i sense sentit de res s'hen riu de coses que per començar no en tenen ni ideea. M'ha fet molta ràbia que s'hen riguesin de un company meu, pero ja he explotat quant he vist el comentari que feia envers a mi. Vaja si no vaig errat era per mi, en fi només dir que no em posaré a la seva altura ni molt menys, i que si son tan valents de riures de les altres persones primer que intentesin fer el que vam fer el dissabte passat en Pere, en Josep i jo. Jo n'estic molt orgullos, pero d'altres sembla que en tinguin enveja. Que i farem.


Aparcant tot aixo, he de dir que crec que es el diumenge dia 15, que si tot va com ha de anar, pendre part a la meva primera curça btt a Vilobí d'onyar amb l'unic objectiu de no fer el ridicul i de intentar acabar elmenys avans que l'ultim. De mica en mica.

Fins una altre.


El rei de les escales

25/1/09

Ahir 160 km BTT, avui curça a l'Estartit

Foto amb una campiona. Gracies Mariona
Aficionats/ades al rei de les escales.

Cada dia que passa i han mes i mes ganes d'entrenar i un bon exemple ha sigut aquest cap de setmana.
El dissapte tenia sortida organitzada per el CC Montgri per la zona bolcanica de la garrotxa. Vam sortir des de torroella a les 7 del matí. I vam arribar a Olot a les 8. Erem un total de 27 ciclistas, un pel masses per el meu gust. Lo mes important es que hi havia molt bon rollo i tothom tenia moltes ganes de passar-ho be. La ruta preciosa fins que vam trobar els camins tallats per culpa de temporal de vent i neu que està afectant a Catalunya els darrers dies. Aixi que vam decidir de canviar de ruta i vam acabar cap a la 1 del mig dia amb 30 misserables km a les cames. I jo vaig pensar he vingut fins aqui per fer aixo.... jejejeje i despres em Pere Pijoan i en Josep Diaz em van animar, bueno no els hi va costar massa, de tornar cap a Torroella amb bici. Dit i fet, vam agafar l'antiga linia del ferrocaril, ara trensformada en un carril bici fins a Girona, passant per poblacions com Angles, Amer, Bonmatí, La Cellera, Bescanò, Sant Feliu de Pellerols, Salt..... fins arribar a girona i agafar el que seria la parts mes dura del recuregut. La muntanya dels Angels es posava entre mig del nostre camí. 12 km de forta pujada que s'hem van fer eterns. Despres vaixada per pista fins arribar a Sant Martí Vell, Flaçà... i molts altres pobles que no recordo com es deien. Vam arribar a torroella a les 7 de la tarda, haguen fet 160 km amb la bici de BTT, tot una experiencia.

Avui, diumenge, hem anat amb els del club ciclsta a fer un petita ruta per la zona del montgrí, ja que avui el mes important era la curça social que organitzava l'Impuls medes bike de l'estartit. He anat a veure tots els participants, i m'ha fet molta ilusió poder coneixer en persona a una blogger que fa molt de temps que li segueixo el blog, la Mariona que era per allà. Una finisher de l'irona man de Niça i una persona molt amable i simpatica, i ens hem pogut fer unes fotos junts. Gracies.

Res més, hos explicare ben aviat noves aventures meves.
Aqui poso unes fotos per fer d'aquesta una bona entrada

Hos saluda cordialment,


El rei de les escales









19/1/09

Avui de "personal trainer"

Hola aficionats al rei de les escales,

Avui he realitzat el que havia de ser un dels entrenaments habituals, però aquest cop amb la companyia den Cram, i es clar, un per altre ens animem i acabem fent de les nostres... Així que el que havien de ser 45 min habituals de cinta dins del gimnàs Centremar, han acabat siguen 1,30h de footing pel poble de l'Estartit, que d'altre banda sempre és més entretingut ja que no pares de saludar a gent durant tot el recorregut, realitzant una bonica ruta pel Passeig Maritim, carrer Sant Anna, plaça de l'Esglèsia, fins arribar ben a prop de les meves escales a on veient que encara teniem ganes de més hem decidit trencar i cap a munt que fa pujada per fer el port del Rocamaura, 30 segons de descans i tornemi cap abaix, fins el gim un altre cop.

Un cop allà hem realitzat un "escalfament" de mitja hora d'spinning, i desprès ens disposàvem a fer la sessió d'spinning habitual, però amb la sorpresa de que la monitora encarregada no podria assistir, així que per petició popular li ha tocat a un servidor fer la classe d'avui. Novament monitor d'spinning improvitzat, no era la primera vegada.

Avui, crec que la classe ha anat prou bé, els hi he fotut una mica de canya i tots contents cap a casa, i aixó que estava sota pressió mediatica degut en Cram que, com no, anava fent fotos i seguint la sessió de 50 min, més els estiraments dirigits per l'Alfredo, gràcies a tots. Finalment ha estat una tarda diferent.


Us deixo amb 4 fotos i un parell de vídeos del "ningú entrena" d'aquesta tarda.





















I els dos vídeos d'avui realitzant la classe d'spinning...
video
video

15/12/08

Sortida especial Vall de la Muga

Aficionats/ades al rei de les escales,

El passat dissabte vaig anar amb els companys del Club Ciclista Montgri a una excurció especial Btt per la Vall de La Muga.
Erem 5 valents, els que ens vam atrevir a desafiar aquesta complicada excursió. Eren un total de 48 km amb un desnivell de mes de 1600 metres.
La sortida va ser des de la població d'Albanya, amb una temperatura de 4 graus... sota zero, quin fred que feia la veritat.
En total vam fer tres colls o ports de muntanya, el primer el coll de Pincaró em va ajudar a treure una mica el fred del cos.
Despres parada tecnica a l'hostal de la Muga.
I els dos ultims colls restans, el coll de Principi i el coll de Bessegoda, els dos realemnt durs. Despres de tot aixó 20 km de vaixada fent esses fins a tornar a arribar a la població d'Albanyà.

Ruta preciosa i amb molt bon rollo amb tothom.
Gracies companys i fins la proxima.


Afrontant el coll de Pincaró

Foto en una esglesia que hi havia perduda per allà

El grup al complert, per fi surts Josep M.

El famos Hostal de la Muga.