El somni de una nit d’estiu.
Avui me posat nostàlgic, hi he recordat una de les coses mes "salvatges" que he dut a terme tots aquest anys que fa que practico esport. Ens hem de remuntar a l’any 2006, concretament durant l’estiu. Aquesta època de l’any, normalment tenim molta feina, ja que tenim negoci a la costa i s’ha d’estar per el turista. Aquell estiu, però, va ser diferent de tots els altres, en Kram i jo ens vam organitzar un pla de treball diari per tal d’arribar el mes de setembre al màxim de forma física. El nostre objectiu era una mica estrany: Volíem tornar a jugar a futbol, i A.U. Gualta ens va fer lloc a la seva plantilla. Aquell experiment però va ser un fracàs, a part de no jugar ni un sol minut (ni convocats anàvem), tampoc vam trobar el suport que requeríem. Anar a jugar a Gualta, va ser un fracàs, a mes em vaig fer mal al turmell i vaig estar 2 mesos de baixa. Tenia ràbia, jo sabia que no sabia jugar a futbol, però ho vam voler intentar.
Tornat a aquell estiu del 2006, que mai a la vida me ne penedit, i que l’any passat vaig intentar repetir sense èxit. Els entrenaments eren pocs, ja que disposàvem de poc temps, però intensos i anaven així:
- Dilluns: Escales (entre 1800 i 2000)
- Dimarts: Córrer sobre la sorra de la platja (1 hora)
- Dimecres: Escales (entre 1800 i 2000)- Dijous: Córrer sobre la sorra de la platja (1 hora)
- Divendres: Escales (entre 1800 i 2000)- Dissabte: Descans
- Diumenge: Córrer i escales (menys de 1800)
Que os sembla, i si os dic els horaris d’entrenar flipareu més encara: començava a treballar a les 7 del mati fins les 10 de la nit. Nomes tenia 1 hora per dinar i a partir de les 10 començaven els entrenaments, eren nocturns si, a la platja ens solíem discutir amb pescadors i a les escales teníem algun que altre susto quant les baixàvem.
El resultat finar, sense contar el fracàs de Gualta, va ser increïble, tenia una forma física envejable i mai havia estat tant be com allavós. Sempre quedaran els records, va ser dur, molt dur, però no descarto tornar-ho a fer algun any.... qui sap potser aquest m’animo.
Buff.... quina ratllada no?? no passa res, de vegades es bonic recordar moments passats, son coses que mai s’obliden. Els entrenaments d’avui, com que plovia, me decidit a estrenar la nova bici de spinning que tinc a casa, 2 hores en total, al final he acabat molt cansat però satisfet del treball realitzat.
Demà, un altre cop entrenament idoor a casa, ja que tinc de treballar per la tarda.
Gracies a tots els que voteu: de moment doble empat al cap davant: La unió de les 4 muntanyes i marató BTT estan igualats, segurament el meu pròxim repte serà un d’ells dos. No tinc preferències però si em fan molt de respecte tots dos.
Gracies a tots i fins demà.
El rei dels pedals.
Avui me posat nostàlgic, hi he recordat una de les coses mes "salvatges" que he dut a terme tots aquest anys que fa que practico esport. Ens hem de remuntar a l’any 2006, concretament durant l’estiu. Aquesta època de l’any, normalment tenim molta feina, ja que tenim negoci a la costa i s’ha d’estar per el turista. Aquell estiu, però, va ser diferent de tots els altres, en Kram i jo ens vam organitzar un pla de treball diari per tal d’arribar el mes de setembre al màxim de forma física. El nostre objectiu era una mica estrany: Volíem tornar a jugar a futbol, i A.U. Gualta ens va fer lloc a la seva plantilla. Aquell experiment però va ser un fracàs, a part de no jugar ni un sol minut (ni convocats anàvem), tampoc vam trobar el suport que requeríem. Anar a jugar a Gualta, va ser un fracàs, a mes em vaig fer mal al turmell i vaig estar 2 mesos de baixa. Tenia ràbia, jo sabia que no sabia jugar a futbol, però ho vam voler intentar.
Tornat a aquell estiu del 2006, que mai a la vida me ne penedit, i que l’any passat vaig intentar repetir sense èxit. Els entrenaments eren pocs, ja que disposàvem de poc temps, però intensos i anaven així:
- Dilluns: Escales (entre 1800 i 2000)
- Dimarts: Córrer sobre la sorra de la platja (1 hora)
- Dimecres: Escales (entre 1800 i 2000)- Dijous: Córrer sobre la sorra de la platja (1 hora)
- Divendres: Escales (entre 1800 i 2000)- Dissabte: Descans
- Diumenge: Córrer i escales (menys de 1800)
Que os sembla, i si os dic els horaris d’entrenar flipareu més encara: començava a treballar a les 7 del mati fins les 10 de la nit. Nomes tenia 1 hora per dinar i a partir de les 10 començaven els entrenaments, eren nocturns si, a la platja ens solíem discutir amb pescadors i a les escales teníem algun que altre susto quant les baixàvem.
El resultat finar, sense contar el fracàs de Gualta, va ser increïble, tenia una forma física envejable i mai havia estat tant be com allavós. Sempre quedaran els records, va ser dur, molt dur, però no descarto tornar-ho a fer algun any.... qui sap potser aquest m’animo.
Buff.... quina ratllada no?? no passa res, de vegades es bonic recordar moments passats, son coses que mai s’obliden. Els entrenaments d’avui, com que plovia, me decidit a estrenar la nova bici de spinning que tinc a casa, 2 hores en total, al final he acabat molt cansat però satisfet del treball realitzat.
Demà, un altre cop entrenament idoor a casa, ja que tinc de treballar per la tarda.
Gracies a tots els que voteu: de moment doble empat al cap davant: La unió de les 4 muntanyes i marató BTT estan igualats, segurament el meu pròxim repte serà un d’ells dos. No tinc preferències però si em fan molt de respecte tots dos.
Gracies a tots i fins demà.
El rei dels pedals.
2 comentaris:
tela quin estiu que vas pasar! Avui has faltat a la classe de stwuart i ha preguntat per tu!! Jjaja he votat les 4 muntanyes potser m'animo i vinc amb tu a fero!!!
Ja veus quins recors... i quin escrit tant corrat que t'ha sortit de dins! Un gran estiu ho reconec, encara que també recordo el del 98 com un dels millors... ara bé, espotivament parlant el que has comentat el millor!
Cram
Publica un comentari a l'entrada